Powered By Blogger

martes, 18 de diciembre de 2012

EL DISCURS



DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA’N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

En  aquesta classe de COED, la professora ens ha parlat del discurs, dels aspectes que hem de tenir en compte per elaborar un bon discurs. Concretament, ens ha parlat de l’estructura i la llengua.

A l’hora d’estructura un discurs s’ha de tenir en compte tres aspectes molt importants i aquests són els següents:

- OBERTURA

- INTRODUCCIÓ

“Allò que comença bé ja està mig acabat”

La frase anterior vol dir que el començament d’un discurs és la part clau de l’éxit o eficàcia  d’una intervenció oral. A més, a l’orador li aporta recursos en un moment d’inseguretat.

A la introducció el que fem es presentar el tema i els diversos objectius al públic. Cal destacar també que per elaborar la introducció s’ha de dedicar-hi molt de temps, ja que el nostre objectiu és captar des de bon començament l’atenció del públic i mantenir-la al llarg del discurs. 

Algunes fórmules introductòries que també es poden utilitzar en la mateixa presentació són:

- Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
- Presentació d’objectius: Explicitar-los motiva i centra l’atenció dels oients.
- Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
- Preguntes: Una manera d’anticipar-se.
- Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori.
- Fer preguntes al públic per a elevar el grau d’interès d’aquest. 
- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Però que siguin correctes, senzilles i fàcils d’entendre.
- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
- Anècdota: Explicar una historieta ben escollida o una anècdota personal, amb una certa intriga i que condueixi al tema. Això si, ha de ser breu i relacionada, en tot moment, amb el tema.

- DESENVOLUPAMENT

És el cos del treball i s’han de tenir molt bé ordenades les idees que volem transmetre  al públic.

Tot i això, aquesta selecció i ordre de les idees pot variar segons l’objectiu que volem aconseguir del nostre discurs, ja que el nostre objectiu pot ser informar o convèncer.

Si és per a informar l’estructura del nostre discurs serà inductiva, descriptiva, cronològica o deductiva. I, en canvi, si és per a convèncer serà inductiva. 

- CONCLUSIÓ

És la part final del nostre discurs.

Les funcions bàsiques de la conclusió són:
- Tancar el discurs.
- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.
Cal destacar que la conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts.
Les fórmules de conclusió són:
- Repetir la introducció.
- Resumir els punts principals.
- Invitació a l’acció.
- Anunci d’un esdeveniment futur “guardar-se un as a la màniga”.
- Promesa.
- Apel·lar als sentiments “deixar-se anar”.

- TANCAMENT

I, per acabar, la llengua del discurs expositiu ha de complir els següents requisits:

- Ha de ser neutra, precisa i accessible.
- No influïda per la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris l’ús de connectors lògics que cohesionin bé el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...)  i marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de l’altra...).


viernes, 7 de diciembre de 2012

EINES DE SUPORT AL PENSAMENT


A la passada sessió de GTIC vam estar parlant de com organitzar l’informació o fins i tot de com arribar a organitzar el nostre pensament.

Aleshores vam parlar de les eines de suport al pensament. Dintre d’aquestes eines de suport podem trobar, els mapes mentals, els mapes conceptual, els fluxogrames, etc. 

Els mapes mentals

El mapa mental és una eina que ens permet organitzar i estructurar el nostre pensament, d’aquesta manera ens facilita la nostra capacitat d’expressar idees, solucionar problemes, prendre apunts... d’una manera més gràfica.

El professor ens va esmentar una sèrie d’eines on-line que ens permeten confeccionar i compartir un Mind Map, com per exemples aquestes:


O


O


entre d’altres.

I, per últim, ens va suggerir una pàgina web que ens explica, mitjançant un excel·lent curs, que són i com funcionen aquests mapes mentals.



Els mapes conceptuals

Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak i s’han convertit en una tècnica fonamental per a representar el pensament a l’educació.

El fet de crear un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements, així com també a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.

Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis:   

-Selecció i jerarquització de conceptes, és a dir, fer un llista i ordenar-la.

-Reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres, és a dir, cercar els connectors.
-Representació gràfica adequada, és a dir, dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent.
      
     Per tant, hem de tenir clar  que:
      
     La construcció d’un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

El professor de GTIC ens va explicar que, realment, un mapa conceptual es pot crear amb qualsevol editor gràfic, però que tot i això, existeixen diversos programes que ens poden facilitar crear el mapa conceptual de manera més eficient.

     Un dels programes més coneguts i que es considera un dels millors és CMapTools. Aquest programa és gratuït i va ser creat per l’Institute for Human and Machine Cognition. 

Després de la petita explicació sobre el programa CMapTools vam haver de realitzar una activitat per a practicar.                      
                                                         Imatge extreta de Google


L’activitat consistia en llegir un text que es titulava “El dinar de Nadal” i a partir d’aquest text elaborar un mapa conceptual, és a dir, vam haver de transformar la informació que ens proporcionava el text, entenent-la, analitzant-la i relacionant-la i aconseguint així que tots els elements del text concordessin. 

El text era el següent:
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. 
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.


Un cop llegit el text varies vegades, vaig començar a fer requadres amb la informació que jo creia més important. Al principi, em va resultar senzill, però quan ja tenia gairebé tot el mapa conceptual creat i havia d’introduir l’última informació, va ser quan em va resultar més difícil, ja que no s’havia on posar-la per a no repetir cap terme.

Finalment, ho vaig a aconseguir i el resultat va ser molt gratificant.



Els fluxogrames

Per últim, vam parlar dels fluxogrames, que són una eina que s’utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui dia s’utilitza en molts altres àmbits. Per exemple en l’àmbit de l’educació es pot utilitzar per:

1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.

2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, organització, planificació, etc. 

   Sobretot, el nostre professor ens va destacar que els fluxogrames tenen una simbologia molt definida, com la següent: 


Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d’OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. Però en aquesta sessió de GTIC, vam utilitzar una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a:  http://www.gliffy.com



      
Gliffy és una eina que a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.
      Imatge extreta de Google

Un cop explicat aquest programa vam haver de realitzar fora de classe i de forma individual mitjançant el programa Gliffy ,un diagrama de flux que representés l’acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors. 

I la representació que vaig realitzar mitjançant aquest programa va ser la següent:






CONFERÈNCIA: ELS MESTRES DEL FUTUR

Després de veure el concert del grup “Com Sona?”, vam haver d’assistir a la conferència que feia en Jaume Cela a l’Auditori de la universitat.

Jaume Cela va començar la seva explicació dient que el que es necessita per ser mestre és tenir molta inventiva, motivació i esforç.

No educa només l’escola, sinó també eduquen altres institucions.

També va parlar dels següents termes:

1. Acceleració: La societat avui dia esta olt accelerada. Produeix una exigència en els equips docents. Això també provoca que als infants no els deixem ser infants.
Un nen necessita jugar. Necessita espais de jocs on ell pugui crear i recrear el món.

2. Diversificació de les institucions: Les tecnologies també ens estan educant d’alguna manera o altra.
Les ciutats han d’afegir els seus serveis a l’ensenyament.
          http://deborasegurarenau.blogspot.com.es/search/label/SAE

I a continuació va enumerar una sèrie de verbs que hem de tenir en compte i aquests són:

Acollir.

Mostrar la complexitat del món.
Acompanyar en el procés del descobriment del món (estabilitat emocional).
Motivar. La cultura de l’esforç ha d’estar lligada a la cultura de la motivació.
Saber escoltar als alumnes. Escoltar vol dir estar molt atent al que ens diu l’altra persona.
Preguntar. L’escola és un lloc per a ensenyar a fer preguntes.
Ser autònom i responsable.
L’escola obre portes.
No malmetre l’autoestima dels nostres alumnes.
Saber esperar, saber confiar.
Tenir sentit de l’humor, ja que ens ajuda a distanciar-nos. 

CONCERT: “COM SONA?”

Imatge extreta de Google


L’últim dia vam assistir al concert Com Sona? que estava fet per a nens de 0 a 3 anys. Va ser una experiència molt gratificant com a futurs i futures mestres.

                           

Durant l’actuació van cantar cançons com:
- “Els petits bonics titelles”
- “Les campanes de Salom”
- “El Sol Solet”
- Pals de colors han fet ritmes
- “La tortuga
- “Les quatre pedretes del carrer”
- “Boggi Boggi”
- “El Gegant del Pi”                                    
- “El Joan Petit”                                   
 - “El Tren”                                                                

Si voleu saber més informació no dubteu en visitar la següent pàgina web: http://www.comsona.cat/


ESCOLA BRESSOL


El dijous d’aquesta setmana d’activitat extraordinàries, una persona que estava fent 3r d’educació infantil ens ha apadrinat per anar amb ell o ella a un escola durant tot el dia a fer pràctiques.

Ami em va tocar anar amb un noi, l’Adrià que tenia assignada l’escola “El Xalet de la Paperera” que es troba a Poblenou.

Quan vaig arribar em van ensenyar totes les aules que hi havíem i un cop vaig entrar a l’aula que m’havia tocat, que era de 2 a 3 anys, em van explicar les diferents activitats que realitzaven.

A la classe que em va tocar, vaig poder observar que hi tenien diversos racons, un racó amb joguines, un altre racó amb una sèrie de jocs didàctics, un racó de música, entre d’altres.  













http://guia.bcn.cat/escola-bressol-municipal-el-xalet-de-la-paperera_2093123310.html




Sincerament, va ser una experiència molt gratificant, no em volia marxar d’allà, ja que els infants em transmetien la seva alegria, em donaven abraçades i tot això sense saber quiera, no em coneixien de res. 

VISITA AL MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA


Al dia següent, el dimarts, l’activitat d’aquesta setmana de la SAE consistia en fer una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC.

Com que érem molts alumnes, ens van dividir en tres grups i cada grup va fer una visita sobre un tema diferent. Els temes que hi havia eren: Fades i fullets, Història del relleu i So i color.

Ami em va tocar So i color.



Realment, em va agradar molt aquesta sortida, ja que vaig poder veure moltes activitats divertides i temes molt variats que es podien arribar a fer amb els infants i a més, el tema que em va tocar em va agradar moltíssim. 


Aquí us deixo el link del document PDF on explica tot el que vam veure a l'exposició So i Color. 
http://www.mnac.cat/doc/lan_001/So_ColorAlRomanic.pdf

CONFERÈNCIA: PAPER DEL MESTR@ A LES TAC


El primer dia de la semana d’activitats extraordinàries a la Universitat ens van convocar a l’Auditori per a escoltar una conferència que feia l’Anna Perèz i que es titulava “El paper del mestr@  a les TAC”.

L’Anna Pérez va començar la seva presentació amb la frase següent:


“Tenim escoles amb estructura del segle XIX, professors del segle XX i alumnes del segle XXI”

I seguidament, va formular una preguntar retòrica al públic: Fins quan aquesta estructura tradicional durarà?
L’Anna ens va explicar una sèrie de coses molt interessant i que desde el meu punt de vista les hauríem de posar en pràctica, ja que trobo que són bastant eficaces.
Ser mestre avui en dia, en un entorn TAC, significa:

Interactuar amb diferents fonts. 

Tocar (manipulant i experimentant).
Comunicar i crear.


El treball en equip és molt important, ja que crear un sentiment de cooperació.
Taxonomia de Bloom + TAC (objectius de l’aprenentatge)

Crear

Avaluar
Analitzar
Aplicar
Comprendre
Recordar
Cridar l’atenció, MOTIVAR

Seguidament, va donar una petita explicació de les sis claus que ha de tenir en compte el mestre. Abans de explicar-ho ens va dir que aquesta informació la havia tret de'n Jordi Adbell. 

Analògic -- Digital
Lligat --Mòbil
Aïllat --Connectat
Genèric --Personal
Consumidor -- Creador
Tancat -- Obert

A més a més, l’Anna ens va explicar que amb el Gmail podem crear un lloc web, per a treballar un tema concret. També amb Educaplay pots crear mots encreuats, passa temps ...
Va afegir també que la manera de fer del mestre hauria de canviar amb el contacte amb altres mestres, aprenent dels altres, etc.

Amb això aconseguim més:

Comunicació
Col·laboració
Compartir
Discussió

Mitjançant els aprenentatges en xarxa o projectes telemàtics, els infants aprenen que darrere  de tots aquests aprenentatges a través de pantalles , hi han persones.
Per altra part, va parlar també del terme “empowerment” o que és el fet de delegar poder i autoritat als alumnes i de conferir-los el sentiment que són “amos” del seu propi treball.

Donant veu a l’alumnat es treballa molt la creativitat, és a dir, es crea una interacció, un entusiasme i una participació per part dels alumnes.

- Exposició

Compromís

I per últim, un cop va acabar la conferència la reflexió i idea principal que vaig obtenir d’aquesta xerrada va ser que un mestre, avui en dia, hauria de ser com un alumne més, però el seu objectiu principal és donar-los suport i motivar-los.