DIGUES DE QUÈ
PARLARÀS, PARLA’N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT
En aquesta classe de COED, la professora ens ha
parlat del discurs, dels aspectes que hem de tenir en compte per elaborar un
bon discurs. Concretament, ens ha parlat de l’estructura i la llengua.
A l’hora
d’estructura un discurs s’ha de tenir en compte tres aspectes molt importants i
aquests són els següents:
- OBERTURA
- INTRODUCCIÓ
“Allò que comença
bé ja està mig acabat”
La frase anterior
vol dir que el començament d’un discurs és la part clau de l’éxit o
eficàcia d’una intervenció oral. A més,
a l’orador li aporta recursos en un moment d’inseguretat.
A la introducció
el que fem es presentar el tema i els diversos objectius al públic. Cal
destacar també que per elaborar la introducció s’ha de dedicar-hi molt de
temps, ja que el nostre objectiu és captar des de bon començament l’atenció del
públic i mantenir-la al llarg del discurs.
Algunes fórmules
introductòries que també es poden utilitzar en la mateixa presentació són:
- Definició: Breu
comentari sobre el títol del tema.
- Presentació
d’objectius: Explicitar-los motiva i centra l’atenció dels oients.
- Presentació del
guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
- Preguntes: Una
manera d’anticipar-se.
- Lectura mental:
Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori.
- Fer preguntes
al públic per a elevar el grau d’interès d’aquest.
- Documentació:
Mostrar alguna notícia o dades recents. Però que siguin correctes, senzilles i
fàcils d’entendre.
- Afirmació
provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
- Anècdota:
Explicar una historieta ben escollida o una anècdota personal, amb una certa
intriga i que condueixi al tema. Això si, ha de ser breu i relacionada, en tot
moment, amb el tema.
- DESENVOLUPAMENT
És el cos del
treball i s’han de tenir molt bé ordenades les idees que volem transmetre al públic.
Tot i això,
aquesta selecció i ordre de les idees pot variar segons l’objectiu que volem
aconseguir del nostre discurs, ja que el nostre objectiu pot ser informar o
convèncer.
Si és per a
informar l’estructura del nostre discurs serà inductiva, descriptiva,
cronològica o deductiva. I, en canvi, si és per a convèncer serà inductiva.
- CONCLUSIÓ
És la part final
del nostre discurs.
Les funcions
bàsiques de la conclusió són:
- Tancar el
discurs.
- Sintetitzar les
idees principals i oferir una visió global del missatge.
- Deixar una bona
impressió final en les persones que ens han escoltat.
Cal destacar que
la conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts.
Les fórmules de
conclusió són:
- Repetir la
introducció.
- Resumir els
punts principals.
- Invitació a
l’acció.
- Anunci d’un
esdeveniment futur “guardar-se un as a la màniga”.
- Promesa.
- Apel·lar als
sentiments “deixar-se anar”.
- TANCAMENT
I, per acabar, la
llengua del discurs expositiu ha de complir els següents requisits:
- Ha de ser neutra,
precisa i accessible.
- No influïda per
la prosa escrita o tècnica.
- Cal oferir
definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
- Són necessaris
l’ús de connectors lògics que cohesionin bé el discurs (perquè, per tant, en
conseqüència, no obstant això, en canvi...)
i marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de
l’altra...).
