"COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC"

Avui per a la classe de COED, havíem de portar llegits els primers 6 capítols del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio. 

WINDOWS LIVE MOVIE MAKER

Avui a la classe de GTIC, ens han ensenyat a utilitzar i treballar amb el programa de Windows Live Movie Maker.

Imatge extreta de Google

Windows Live Movie Maker, és un programa que molts ordinador porten incorporat i s’utilitza per crear o editar vídeos.

                             

Aquest programa et permet crear vídeos utilitzant fotografies o vídeos directament, combinant-los amb música, textos, efectes, transicions, entre d’altres.

Alhora de guardar el vídeo hi han moltes opcions, com per exemple, publicar-lo directament a un espai web (Youtube, Facebook, SkyDrive, Flickr, Messenger), també et dona l’opció de guardar-lo en diferents dimensions i fins i tot, pot convertir el teu vídeo a una qualitat de HD.

A continuació us explicaré una mica, pas per pas, com s’utilitza aquest programa.

1. Afegir vídeos i fotos des del nostre ordinador:

Primer de tot, s’ha de donar on posa Afegir vídeos i fotos i un cop seleccionades les imatges o vídeos li hem de donar a obrir.

2. Afegir música:

Hem de donar-li a Afegir música i seleccionar Afegir música en el punt actual. Després de buscar les cançons que desitgis afegir, les selecciones i fes clic en Obrir.

3. Afegir títols, descripcions i crèdits:

Has d’anar a la ficha Principal. Després tant en el botó Títol, Descripció com en el de Crèdits, et donarà l’opció de canviar la font, si vols la lletra en negreta, el color de fons i el temps d’inici.

4. Editar la teva pel·lícula:

En la ficha Editar podràs ajustar l’audi i dividir, retallar o eliminar segments de la pel·lícula

També en els controls de volum de vídeo podràs pujar o baixar la música.

5. Guardar la pel·lícula

Has de donar clic al botó Movie Maker del principi de la ventana de Movie Maker i després has de fer clic a Guardar pel·lícula. 

-          Recomanada per aquest projecte.

-          Per a pantalla d’alta definició.

-          Gravar un DVD.

-          Per a l’ordinador.

-          Per a correu electrònic.

-          Windows Phone o Zune.

-          Crear configuració personalitzada.

-          Publicar pel·lícula en un espai web.

Després només et quedarà introduir el títol de la pel·lícula i donar-li clic a Guardar.

A continuació, os adjuntaré un vídeo que vaig crear a la classe de GTIC per practicar amb aquest programa.

També podeu trobar el meu vídeo al Youtube: 

http://www.youtube.com/watch?v=z0cUm5Ysw0U&list=FL7G_Ammpc2xveusS0WqhPxw&feature=mh_lolz

EXEMPLE DE PREZI PER A UNA EXPOSICIÓ D'EDUCACIÓ FÍSICA

Un exemple del resultat tant bo que es pot obtenir amb aquest programa és la presentació que vaig crear amb les meves companyes per a una exposició d'un treball de l'assignatura d'educació física.

Desitjo que us agradi!
                            

PREZI

Prezi és una de les eines més creatives que han sorgit en aquest últims anys.

Es tracta d’un programa de presentació online mitjançant el qual et permet mostrar tot tipus de projectes o esquemes a altres usuaris via internet.

Es tota una innovació que et permet crear presentacions d’una manera més pràctica i creativa que altres programes de presentació. A més, el seu camp d’acció es maneja amb diferents dimensions a través de funcions de zoom.

Cal destacar que aquest programa és compatible amb pantalles tàctils, la qual cosa fa que alhora de treballar et resulti més àgil. 

                                Imatge extreta de Google

Si vols afegir diferent elements has de clicar a l’opció de Path, per aconseguir que aquell element aparegui a la presentació s’ha de donar a Add Frames i per destacar alguna zona amb el Freign. 

També al ser un programa online té la possibilitat d’invitar a altres usuaris, per a que puguin veure la teva presentació o editar-la conjuntament.

I per últim, destacar que es pot descarregar una dema de 30 dies o si es vol descarregar el programa sencer, s’haurà d’abonar diners. Tot i això, existeix una llicència gratuïta preparada per a estudiants i educadors. 

Aquesta última és la que vam fer servir per a registrar-nos en l’última classe de GTIC. 

http://prezi.com/xxehospa0wug/present/?auth_key=x6br2qn&follow=84vupo-43fhk&kw=present-xxehospa0wug&rc=ref-22933571

A continuació, us adjuntaré dos prezis que vaig realitzar a classe un cop vam saber com es feia servir i en què consistia aquest programa online. 

El següent prezi l'he realitzat de manera individual per a explicar dels trets més característics d'aquest programa.

Le posat el títol de "Les Presentacions del futur".

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I/O DIGITAL

En aquesta sessió de COED es va parlar de la comunicació audiovisual i/o digital.

Primer de tot, la professora ens va explicar que quan nosaltres escoltem elaborem el missatge que estem rebent, és a dir, el procés d’escoltar és el procés de reelaboració.

El receptor és qui posa el sentit, perquè ho fa a partir dels seus coneixements previs.

També ens diu que quan el missatge és més complex, nosaltres hem d’estar molt més atents en aquest missatge.

I referent als missatges audiovisuals ens diu que, com a escoltadors, hem d’estar molt més atents a aquests tipus de missatges que no pas a un text escrit, oral...

Després d’aquesta petita explicació, ens va posar una vídeo d’en Guillermo Orozco que realitza una aproximació crítica i pragmàtica a les claus educatives dels mitjans audiovisuals.

El següent vídeo esta extret de l'Edu3.cat.

En aquest vídeo, el Dr. Orozco, ens va explicant  que la imatge té un codi molt universal. Hi ha coses que no aconseguim veure a ull nu. Però que amb un coneixement, amb una competència es pot aconseguir veure i donar-se compte. Cal destacar que tot això, requereix un entrenament.

Per altra part, també ens parla què l’educació per als medis no pot ser només un autor, sinó que ha de haver més d’un autor, més medis.

Els nens interactuen constantment amb pantalles (famílies, escoles...). Aquestes institucions locals, tenen la facilitat d’educar. Estan obligades a educar als nens, per a què la tecnologia no sigui l’únic referent de missatge per als nens.

Els mitjans de comunicació tenen molta responsabilitat, perquè encara que no vulguin estan educant. Per tant, s’ha d’obligar-los per a que siguin responsables.

Dr. Orozco, pensa que hi ha un desaprofitament del potencial de les noves tecnologies. Ell opina que no s’estan donant la part pedagògica. L‘imatge sempre és complement  del discurs del professor. Es passa del text escrit al digital.

També, opina que no és el mateix ensenyar des d’un llenguatge audiovisual que per un llenguatge escrit o presencial.

Per altra  banda, Orozco pensa que s’hauria de fer una alfabetització audiovisual, digital i desenvolupar una pedagogia de cada mitjà de comunicació.

L’auto didactisme no és suficient, perquè té certs límits i requereix d’especialistes.

Les noves generacions s’adapten més fàcilment als nous canvis. Genèticament són producte de més avanços tecnològics. S’ha de fer un procés d’educació i crear pedagogies.

A part de tot això, Guillermo Orozco parla del concepte de l’alfabetització digital que tracta de saber llegir més enllà i arribar a esbrinar fins a quin punt sabem entendre el missatge. Aprendre a saber mirar, sense deixar-te enganyar.

Alfabetitzar consisteix a que abans de dominar un llenguatge, s’ha de prendre consciencia que el llenguatge escrit està regit per unes regles.

Cal destacar que un dels paranys del mitjans de comunicació és que ens volen reflectir en imatges el que per a ells és la realitat. 

LA COMPOSICIÓ DEL TEXT: PLANIFICACIÓ, COMPOSICIÓ I REVISIÓ

Avui, dia 18 d’octubre, a la classe de COED, hem parlat sobre la composició del text, que és un procés cognitiu i que consta de tres parts que són: la planificació, la composició i la revisió.

Cal destacar que malgrat es divideix el procés de composició textual en tres etapes diferenciades, l’escriptura no és un procés lineal on no es passa per les diferents etapes de manera lineal i ordenada fins arribar a la redacció final de l’escrit. Sino que es pot anar cap endavant o cap endarrere si es desitja.

També és habitual que mentre anem construint el text, anem duent a terme una primera revisió d’aquest, rellegint i reconstruint abans de continuar. Ara bé, tot i entenent aquests processos com a normals en el procés d’escriptura, és important tenir ben clares les tres etapes i intentar ser el màxim de precisos en aconseguir els objectius de cadascuna de les tres fases.

1. PLANIFICACIÓ: Planificar és reflexionar, és a dir, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

                   1.1 Anàlisi de la situació comunicativa:

A qui vull escriure? (tipus de destinatari):

- Grau de formalitat

- Caldrà tenir en compte la fórmula de tractament

- El gènere del destinatari

- La varietat dialectal

Sobre què vull escriure? (tema)

Abans de començar a escriure, hem de tenir clar que volem transmetre i comunicar amb el text. 

Per què vull escriure? (objectius)

Segons els nostres objectius, ens plantejarem diferents tipus de textos amb element formals diferents: textos amb funció narrativa, funció descriptiva, funció explicativa o funció persuasiva, argumentativa o d’opinió.

Com ho vull escriure? (extensió, estructura, etc)

Hem de tenir en compte dos coses: l’extensió i l’estructura.

1.2 Recollida de la informació

Pluja d’idees

És el que anglès s'anomena brainstorming i consisteix a escriure a raig tot el que ens passi pel cap en un moment determinat sobre un tema concret. Sense cap censura. Després ja triarem.

Documentació

És la recerca que hem de fer de documents sobre el nostre tema.

Les 6 W

(Qui, Què, On, Quan, Per què i Com) La finalitat de donar resposta a les 6W és aplegar la informació necessària per explicar un fet o un esdeveniment i no oblidar cada dada important.

Prendre apunts de la informació recollida

Sobretot és recomanable per a textos descriptius. Prendre apunts en aquest cas, doncs, vol dir observar de prop allò que s’hagi de descriure. 

1.3 Selecció i ordenació de la informació

Selecció de les idees

Seleccionar és triar, és decidir quina informació ens quedem i quina no. Aquesta selecció haurà de tenir en compte els factors següents: l’emissor, el receptor, el missatge i el canal. 

Ordenació de les idees

Un cop hem seleccionat la informació, cal començar a posar-la en ordre, endreçar-la, ordenar-la. Hem de veure quines són les idees principals, quines secundàries, etc.

Técniques d’agrupació

Consisteix a establir un ordre per als grups formats anteriorment. 

- Numeració

- Esquema

2.  LA REDACCIÓ: Redactar és transmorfar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d’una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte, doncs, les característiques de la coherència, la cohesió, l’adequació, la correcció i la variació. 

2.1   Estructura del text

El paràgraf: “Senyal per distingir les diverses parts d’un discurs”. És la seqüència intermèdia entre la frase i el text. Serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text.

El paràgraf com a unitat temàtica: Un paràgraf té vida pròpia i tracta sobre un aspecte concret del tema general. Tot i que sempre forma part d’un text, té una alt grau d’independència. 

Distribució de les idees en paràgrafs

- 1 paràgraf = 1 idea

   Paràgraf - idea

   Paràgraf - idea

   Paràgraf - idea

- 1 paràgraf = més d'1 idea

  

- Més d'1 paràgraf = 1 idea

Tipus de paràgrafs segons el contingut

- Paràgrafs introductoris: van a l’inici d’un text, capítol o apartat temàtic. Preparen al lector i l’introdueixen en el que serà l’escrit.

- Paràgrafs expositius: formen el cos del text. Exposen, expliquen i desenvolupen les idees que es volen transmetre i que, sovint, s’han apuntat en el paràgraf introductori.

- Paràgrafs conclusius: L’últim paràgraf o grup de paràgrafs de qualsevol escrit. Generalment, resumeixen el text o en fan la conclusió final. 

Els connectors

Els connectors són aquells elements de cohesió textual que, d’una banda, organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l’interior del text i, de l’altra, funcionen com a senyals visuals, ja que serveixen per fer explícit al lector l’esqueles de l’escrit. 

La puntuació

La puntuació és una eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre.

 L’estil

- Adequació

- Claredat

- Precisió

- Consició

- Variació

- Altres consells d’estil

     3.  LA REVISIÓ: Revisar és examinar: és avaluar el que hem escrit, decidir si s’adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

     Revisió de continguts

    - Coherència

    - Cohesió

    - Adequació

      Revisió gramatical i de convencions

   - Correcció

   - Variació

EL BON COMUNICADOR

A l’anterior classe de COED, per arribar a definir que és un bon comunicador, vam haver de triar a una persona que consideréssim que per nosaltres era un bon comunicador. En el meu cas vaig triar al presentador de notícies Matías Prats, perquè penso que és una persona que sap transmetre bé els diversos missatges i a més, trobo que és un home molt seriós en la seva feina. Tot i això, en la classe van sortir altres persones, com per exemple, Albert Espinosa, Pablo Motos, Sara Carbonero, Pep Guardiola, Mercè Rodoreda, entre d’altres.

Avui a la classe de COED, per ajudar-nos a acabar de definir que s’ha de tenir en compte per ser un bon comunicador, la professora ens ha posat un vídeo d’en Ken Robinson i ens ha dit que penséssim tres adjectius pels quals el podem considerar un bon orador.

En acabar el vídeo, han sortit termes com per exemple, l’humor, que aconsegueix captar l’atenció del públic, fa preguntes, fa servir dades empíriques, la seva posició del cos, la seva vocalització, la seva fluïdesa, etc.

Per tant, un bon comunicador és aquell que utilitza en el seu discurs una corba melòdica, utilitzant exclamacions, interrogacions, afirmacions, negacions, entre d’altres termes. 

Seguidament, podreu veure el vídeo que vam treballar a classe d'en Ken Robinson titulat "Las escuelas matan la creatividad".