SEGUIMENT DE L'ARBERT ESPINOSA

Durant els mesos d’obtubre, novembre i desembre vam anar seguint mitjançant el Twitter, Facebook, Youtube, etc a l’escriptor i artista Albert Espinosa.

Aleshores vam crear un bloc per tal de emmagatzemar i recopilar allà tota la informació sobre l’Arbert Espinosa. Així el professor de GTIC podria veure més fàcilment el nostre seguiment.

El link del nostre bloc és: http://seguimentalbertespinosa.blogspot.com.es/

En el nostre bloc podreu trobar molta informació sobre l’Arbert Espinosa, com per exemple, diversos tweets, articles, etc.

També, podreu veure un prezi que vam elaborar, recopilant totes les piulades de l’Albert Espinosa.

                              

I per mostrar les seves aparicions en públic, vam realitzar un vídeo amb un petit recull de totes les seves aparicions més recents.

                             

Per acabar, un cop finalitzat aquest seguiment la conclusió que vam elaborar va ser la següent:

Un cop realitzat el seguiment de l’Arbert Espinosa, durant els mesos d’octubre, novembre i part del decembre del 2012, arribem a la conclusió que és un personatge públic molt actiu pel que fa referència a les noves tecnologies i xarxes socials.

Gràcies a la realització d’aquest treball, que tenia com a finalitat fer el seguiment a un bon comunicador, hem gaudit de les seves publicacions a varis mitjans de comunicació: en diaris (elPeriodico), al twitter, al seu blog personal, a la seva web oficial i a entrevistes que ha oferit a programes de ràdio.

Centrant-nos amb les piolades del Twitter, cal esmentar que l’Albert Espinosa utilitza força sovint aquest innovador mitjà de comunicació en el qual “Polseres Vermelles” i “Els nostres tigres beuen llet” són dos dels seus treballs que més destaquen.

Pel que fa a l’altra xarxa social molt coneguda, el Facebook, Albert Espinosa també hi publica molt sovint, però hem preferit destacar les publicacions del twitter, ja que eren quasi be les mateixes.

També hem volgut destacar els seus articles periodístics que publica cada diumenge al Pediodico, això demostra que és un bon comunicador mitjançant la literatura i l’escriptura. Els seus articles són interessants i sobretot criden l’atenció perquè acostumen a ser historietes de vivències personals. També, fa de crític de cultura, aquí demostra que és un home culte i que s’interessa per l’actualitat.

Observant les diferents entrevistes que estan recollides en el vídeo, l’hem analitzat en la vessant comunicativa oral. Per a fer-ho hem utilitzat el decàleg que vam elaborar a les classes de COED, després d’haver llegit el llibre de Com parlar bé en públic.

Tot i que no l’hem pogut veure gaire parlant i expressar-se en públic, ja que en els últims mesos no ha aparegut gaire ni en televisió ni en la ràdio, hem observat que posa en pràctica en els seus discursos aspectes com: tenir clares les quatre preguntes bàsiques, un domini de la llengua, retroalimentació amb el públic, ser molt natural, és a dir, no memoritzant el discurs, domini del llenguatge no verbal i estructurar el seu discurs.

Considerem que un dels aspectes pels quals creiem que l’Albert Espinosa és un bon comunicador és pel simple fet que és natural i es mostra tal i com és ell.

CONCEPTUALITZACIÓ DE LA NATURALESA DE L’APRENENTATGE AMB ORDINADOR

A l’última classe teòrica i pràctica de GTIC, vam acabar parlant de l’aprenentatge amb ordinadors.

El professor ens va donar el títol d’un llibre molt interessant d’en Charles Crook, que és un professor de l’Escola d’Educació de la Universitat de Nottingham. Aquest llibre es titula “Ordenadores y aprendizage col·laborativa”.

Si voleu veure més sobre Charles Crook, podeu veure la seva bibliografia en el següent espai web: https://www.nottingham.ac.uk/education/people/charles.crook

Aquesta classe va tractar d’analitzar diferents metàfores, que ens explicaven com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a apendre en funció del paper que ha de jugar l’ordinador.

Les metàfores que vam veure a classe van ser les següents:

- La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d’ensenyament-aprenentatge. L’ordinador tutoritza el procés d’aprenentatge realitzat per l’estudiant.

Imatge extreta de Google




L’interès que té aquesta utilització tutorial de l’ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l’alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d’alguns programes informàtics i la modalitat d’interacció a classe caracteritzada per la seqüència:

Iniciació (docent) – resposta (alumne) – avaluació (professor)

                                

Un exemple d’aquest tipus seria el programa Entrena’t per llegir o les activitats de JClic. 

- La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l’ús educatiu de l’ordinador centrat en l’alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l’inrevés.  Seymour Papert, a finals dels anys 60, va ser un dels principals teòrics d’aquesta concepció. A més, va crear el concepte micromon on l’alumne construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d’aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu.

Una evolució del llenguatge Logo és Scratch. Imagina, programa i comparteix.

                          

- La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

Els simuladors són una evolució dels sistemes tutorials. Permeten un aprenentatge per descoberta semblant al que es produeix en els micromons de Papert però d’una forma molt  més acotada ja que són sistemes tancats en els que l’usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat de l’usuari és més limitat que en el cas del Logo.

 Un exemple de simulació el trobem al programa Crayon Physics tal i com podreu visionar al següent vídeo.

A classe per veure un exemple vam utilitzar el programa que és diu la Doctora xinxeta. La interacció amb aquest programa fa que el nen aprengui les condicions que afavoreixen el creixement d’una planta.

                                                                                    Imatges extretes de Google

- La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

L’ús de l’ordinador com una eina de treball és habitual en la nostra vida diària. A l’escola també es dóna aquest fet.

Els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació.

Cal destacar també, que l’ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents.

 

Imatge extreta de Google

Aleshores un cop comentades aquestes quatre metàfores a classe, vam haver de fer una petita activitat que consistia en cercar altres exemples de cadascuna d’aquestes quatre metàfores i penjar-les al nostre bloc.

                  

IDENTITAT I TERRITORI

Després d’estar tres dimarts consecutius veien presentacions del treball Identitat i Territori de les meves companyes i companys de classe, avui ens ha tocat presentar el nostre projecte a la meva companya Cristina Lladó i ami Cristina Toledano.

El tema que vam triar va ser el de les princeses Disney, perquè ens recordava molt a tota la nostra infantessa i, a més, les dues compartíem el fet que  de petites somiàvem ser una princesa Disney.

L’objectiu principal de la nostra presentació va ser sorprendre al públic i interactuar amb ell, per aquest motiu, al mig de la presentació, ens vam disfressar (la meva companya de Ventafocs i jo de Blancaneus) i després anàvem preguntant al públic quina princesa Disney li hagués agradat ser i quan ens deien quina li proporcionàvem tota la informació d’aquesta.

Personalment, encara que penso que podríem haver millorat en segons que aspectes, trobo que ens va sortir una bona presentació.

A continuació, os adjunto el Powerpoint que vam utilitzar en la nostra presentació  i un vídeo que vam posar al final, amb un popurri de totes les princeses Disney.

VIQUIPÈDIA

Avui la classe de GTIC a girat entorn a la Viquipèdia. El professor ens ha estat parlant una mica en què consistia, quins eren els seus pilars i quins els seus avantatges. I, per acabar la classe, ens a manat una tasca a realitzar.

La Viquipèdia és la versió catalana de la Wikipedia. És una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, que és una organització sense ànim de lucre.

Tal i com e dit és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, de les enciclopèdies especialitzades i d’almanacs. Cal destacar que el seu contingut és divers i evoluciona constantment, però hi ha una sèrie de normes clares sobre allò que no és la Viquipèdia.  

Referent als seus avantatges, es pot dir que la Viquipèdia segueix un mateix estil per a totes les seves entrades, el text de cadascuna d’aquestes entrades es troba sota la Llicència Creative Commons, per tant, el text el pots compartir, distribuir i modificar de forma legal (has de citar-ho), et dona la possibilitat de veure qui a modificat algun apartat, anat a l’historial de revisions, entre d’altres avantatges.

I, per últim, destacar els cincs pilars de la Viquipèdia que els podreu veure explicats de manera més desenvolupada en el següent link: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Els_cinc_pilars

1. La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies especialitzades.
2. La Viquipèdia cerca “el punt de vista neutral”.
3. La Viquipèdia és de contingut lliure.
4. La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta.
5. La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. 

Aleshores, la tasca que vam haver de realitzar consistia en buscar un article de la Viquipèdia que ens interès i en grups de 2-3 persones realitzar alguna modificació o incloure informació en aquella entrada determinada.

Aquesta activitat la he realitzar amb la meva companya la Cristina Lladó.

Primer de tot, ens vam haver de crear un compte i el nom del nostre usuari és: CristinaTCristinaLL

En segon lloc, vam cercar un article que ens agradés a totes dues i el que, finalment, vam triar va ser: Walt Disney Pictures.

En tercer lloc, vam reflexionar sobre que podíem incloure i vam veure que sortien de manera cronològica totes les pel·lícules Walt Disney estrenades en aquell any. Però ens vam adonar que només estaven fins a l’any 2008, per tant, vam incloure les pel·lícules Disney que faltaven de posar fins l’any 2012.

I, per últim, vam d’estar uns quants dies entrant en aquest article per tal d’assegurar-nos que ens havien acceptat aquesta modificació. I vam poder comprovar que sí.

Aquí us adjunto el link de l’article que vam modificar la meva companya i jo.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Walt_Disney_Pictures

ÚLTIM DIA DE POESIES

Avui, a la classe de COED, la primera hora hem escoltat les últimes recitacions dels companys i companyes de classe.

Com cada divendres, abans de sortir hem fet els exercicis de respiració, aconseguint així una bona relaxació i respiració.

Després d’aquesta hora escoltant les recitacions dels nostres companys i companyes, una companya ens va portar un vídeo de Marçal Font Espí, on se’l veia recitant un poema titulat “Huir”.

A continuació, us deixo el vídeo per a que el pugeu visionar:

En acabar el vídeo vam comentar-lo i el que més ens va cridar l’atenció d’aquest home és la seva manera tant peculiar de recitar el poema.

Seguidament, la professora ens va repartir les redaccions de Qui sóc jo? i tres voluntàries es van oferir per sortir a llegir-les.

I, per acabar la classe de COED, la professora ens va explicar com s’estructuraria l’examen de COED i el seu funcionament. 

RECITAL DE POEMES

Durant tres classes consecutives de COED ens vam dedicar a recitar poemes de forma individual.

El poema que vaig triar per recitar a classe va ser un de Màrius Torres que es titula Els núvols i és aquest:

Els núvols

Blanc sobre blau, els núvols, pel cel d’aquests matins

passen sense l’angúnia de cap ànima a dins...

Matins de març, on sembla que la vida comenci

i nosaltres tornem, verges en el silenci,

a l’esperança del primer dia del món!

Els núvols fan el cel més blau i més pregon.

Somnis de l’aigua! Entorn de la seva peresa,

l’aire els dóna una forma gairebé per sorpresa,

un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó

Del flabiol als llavis, plens de sol, del pastor,

La seva ombra camina sobre l’aigua captiva

dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure’ls passar, per quin caprici els déus

Fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Màrius Torres

A continuació, os adjunto un vídeo del meu recital, per a que el pugueu sentir i veure:

                             

Com a reflexió final, considero que vaig saber controlar bastant bé els nervis, ja que m’ha anava movent per tota la classe i gesticulant. Aquests aspectes ajuden a controlar molt els nervis i a sobrepassar-los.

EL DISCURS

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA’N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

En  aquesta classe de COED, la professora ens ha parlat del discurs, dels aspectes que hem de tenir en compte per elaborar un bon discurs. Concretament, ens ha parlat de l’estructura i la llengua.

A l’hora d’estructura un discurs s’ha de tenir en compte tres aspectes molt importants i aquests són els següents:

- OBERTURA

- INTRODUCCIÓ

“Allò que comença bé ja està mig acabat”

La frase anterior vol dir que el començament d’un discurs és la part clau de l’éxit o eficàcia  d’una intervenció oral. A més, a l’orador li aporta recursos en un moment d’inseguretat.

A la introducció el que fem es presentar el tema i els diversos objectius al públic. Cal destacar també que per elaborar la introducció s’ha de dedicar-hi molt de temps, ja que el nostre objectiu és captar des de bon començament l’atenció del públic i mantenir-la al llarg del discurs. 

Algunes fórmules introductòries que també es poden utilitzar en la mateixa presentació són:

- Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.

- Presentació d’objectius: Explicitar-los motiva i centra l’atenció dels oients.

- Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

- Preguntes: Una manera d’anticipar-se.

- Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori.

- Fer preguntes al públic per a elevar el grau d’interès d’aquest. 

- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Però que siguin correctes, senzilles i fàcils d’entendre.

- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

- Anècdota: Explicar una historieta ben escollida o una anècdota personal, amb una certa intriga i que condueixi al tema. Això si, ha de ser breu i relacionada, en tot moment, amb el tema.

- DESENVOLUPAMENT

És el cos del treball i s’han de tenir molt bé ordenades les idees que volem transmetre  al públic.

Tot i això, aquesta selecció i ordre de les idees pot variar segons l’objectiu que volem aconseguir del nostre discurs, ja que el nostre objectiu pot ser informar o convèncer.

Si és per a informar l’estructura del nostre discurs serà inductiva, descriptiva, cronològica o deductiva. I, en canvi, si és per a convèncer serà inductiva. 

- CONCLUSIÓ

És la part final del nostre discurs.

Les funcions bàsiques de la conclusió són:

- Tancar el discurs.

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

Cal destacar que la conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts.

Les fórmules de conclusió són:

- Repetir la introducció.

- Resumir els punts principals.

- Invitació a l’acció.

- Anunci d’un esdeveniment futur “guardar-se un as a la màniga”.

- Promesa.

- Apel·lar als sentiments “deixar-se anar”.

- TANCAMENT

I, per acabar, la llengua del discurs expositiu ha de complir els següents requisits:

- Ha de ser neutra, precisa i accessible.

- No influïda per la prosa escrita o tècnica.

- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.

- Són necessaris l’ús de connectors lògics que cohesionin bé el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...)  i marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de l’altra...).

EINES DE SUPORT AL PENSAMENT

A la passada sessió de GTIC vam estar parlant de com organitzar l’informació o fins i tot de com arribar a organitzar el nostre pensament.

Aleshores vam parlar de les eines de suport al pensament. Dintre d’aquestes eines de suport podem trobar, els mapes mentals, els mapes conceptual, els fluxogrames, etc. 

Els mapes mentals

El mapa mental és una eina que ens permet organitzar i estructurar el nostre pensament, d’aquesta manera ens facilita la nostra capacitat d’expressar idees, solucionar problemes, prendre apunts... d’una manera més gràfica.

El professor ens va esmentar una sèrie d’eines on-line que ens permeten confeccionar i compartir un Mind Map, com per exemples aquestes:

http://www.mindomo.com/es/

O

http://www.mindmeister.com/es

O

http://www.mapmyself.com/

entre d’altres.

I, per últim, ens va suggerir una pàgina web que ens explica, mitjançant un excel·lent curs, que són i com funcionen aquests mapes mentals.

http://cursomapasmentales.igipuzkoa.net/

Els mapes conceptuals

Els mapes conceptuals van ser creats per Joseph D. Novak i s’han convertit en una tècnica fonamental per a representar el pensament a l’educació.

El fet de crear un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements, així com també a ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.

Habitualment, la creació del mapa passa per diversos estadis:   

-Selecció i jerarquització de conceptes, és a dir, fer un llista i ordenar-la.
-Reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres, és a dir, cercar els connectors.
-Representació gràfica adequada, és a dir, dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent.

      

     Per tant, hem de tenir clar  que:

      

     La construcció d’un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

El professor de GTIC ens va explicar que, realment, un mapa conceptual es pot crear amb qualsevol editor gràfic, però que tot i això, existeixen diversos programes que ens poden facilitar crear el mapa conceptual de manera més eficient.

     Un dels programes més coneguts i que es considera un dels millors és CMapTools. Aquest programa és gratuït i va ser creat per l’Institute for Human and Machine Cognition. 

Després de la petita explicació sobre el programa CMapTools vam haver de realitzar una activitat per a practicar.                      

                                                         Imatge extreta de Google

L’activitat consistia en llegir un text que es titulava “El dinar de Nadal” i a partir d’aquest text elaborar un mapa conceptual, és a dir, vam haver de transformar la informació que ens proporcionava el text, entenent-la, analitzant-la i relacionant-la i aconseguint així que tots els elements del text concordessin. 

El text era el següent:

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc. 

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

Un cop llegit el text varies vegades, vaig començar a fer requadres amb la informació que jo creia més important. Al principi, em va resultar senzill, però quan ja tenia gairebé tot el mapa conceptual creat i havia d’introduir l’última informació, va ser quan em va resultar més difícil, ja que no s’havia on posar-la per a no repetir cap terme.

Finalment, ho vaig a aconseguir i el resultat va ser molt gratificant.

Els fluxogrames

Per últim, vam parlar dels fluxogrames, que són una eina que s’utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la informàtica però avui dia s’utilitza en molts altres àmbits. Per exemple en l’àmbit de l’educació es pot utilitzar per:

1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional.

2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, organització, planificació, etc. 

   Sobretot, el nostre professor ens va destacar que els fluxogrames tenen una simbologia molt definida, com la següent: 

Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d’OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. Però en aquesta sessió de GTIC, vam utilitzar una eina on-line anomenada Gliffy i que podeu trobar a:  http://www.gliffy.com

      

Gliffy és una eina que a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de representacions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.

      Imatge extreta de Google

Un cop explicat aquest programa vam haver de realitzar fora de classe i de forma individual mitjançant el programa Gliffy ,un diagrama de flux que representés l’acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors. 

I la representació que vaig realitzar mitjançant aquest programa va ser la següent:

CONFERÈNCIA: ELS MESTRES DEL FUTUR

Després de veure el concert del grup “Com Sona?”, vam haver d’assistir a la conferència que feia en Jaume Cela a l’Auditori de la universitat.

Jaume Cela va començar la seva explicació dient que el que es necessita per ser mestre és tenir molta inventiva, motivació i esforç.

No educa només l’escola, sinó també eduquen altres institucions.

També va parlar dels següents termes:

1. Acceleració: La societat avui dia esta olt accelerada. Produeix una exigència en els equips docents. Això també provoca que als infants no els deixem ser infants.

Un nen necessita jugar. Necessita espais de jocs on ell pugui crear i recrear el món.

2. Diversificació de les institucions: Les tecnologies també ens estan educant d’alguna manera o altra.

Les ciutats han d’afegir els seus serveis a l’ensenyament.

          http://deborasegurarenau.blogspot.com.es/search/label/SAE

I a continuació va enumerar una sèrie de verbs que hem de tenir en compte i aquests són:

- Acollir.
- Mostrar la complexitat del món.
- Acompanyar en el procés del descobriment del món (estabilitat emocional).
- Motivar. La cultura de l’esforç ha d’estar lligada a la cultura de la motivació.
- Saber escoltar als alumnes. Escoltar vol dir estar molt atent al que ens diu l’altra persona.
- Preguntar. L’escola és un lloc per a ensenyar a fer preguntes.
- Ser autònom i responsable.
- L’escola obre portes.
- No malmetre l’autoestima dels nostres alumnes.
- Saber esperar, saber confiar.
- Tenir sentit de l’humor, ja que ens ajuda a distanciar-nos.