EL DISCURS

DIGUES DE QUÈ PARLARÀS, PARLA’N I DIGUES DE QUÈ HAS PARLAT

En  aquesta classe de COED, la professora ens ha parlat del discurs, dels aspectes que hem de tenir en compte per elaborar un bon discurs. Concretament, ens ha parlat de l’estructura i la llengua.

A l’hora d’estructura un discurs s’ha de tenir en compte tres aspectes molt importants i aquests són els següents:

- OBERTURA

- INTRODUCCIÓ

“Allò que comença bé ja està mig acabat”

La frase anterior vol dir que el començament d’un discurs és la part clau de l’éxit o eficàcia  d’una intervenció oral. A més, a l’orador li aporta recursos en un moment d’inseguretat.

A la introducció el que fem es presentar el tema i els diversos objectius al públic. Cal destacar també que per elaborar la introducció s’ha de dedicar-hi molt de temps, ja que el nostre objectiu és captar des de bon començament l’atenció del públic i mantenir-la al llarg del discurs. 

Algunes fórmules introductòries que també es poden utilitzar en la mateixa presentació són:

- Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.

- Presentació d’objectius: Explicitar-los motiva i centra l’atenció dels oients.

- Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.

- Preguntes: Una manera d’anticipar-se.

- Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori.

- Fer preguntes al públic per a elevar el grau d’interès d’aquest. 

- Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents. Però que siguin correctes, senzilles i fàcils d’entendre.

- Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

- Anècdota: Explicar una historieta ben escollida o una anècdota personal, amb una certa intriga i que condueixi al tema. Això si, ha de ser breu i relacionada, en tot moment, amb el tema.

- DESENVOLUPAMENT

És el cos del treball i s’han de tenir molt bé ordenades les idees que volem transmetre  al públic.

Tot i això, aquesta selecció i ordre de les idees pot variar segons l’objectiu que volem aconseguir del nostre discurs, ja que el nostre objectiu pot ser informar o convèncer.

Si és per a informar l’estructura del nostre discurs serà inductiva, descriptiva, cronològica o deductiva. I, en canvi, si és per a convèncer serà inductiva. 

- CONCLUSIÓ

És la part final del nostre discurs.

Les funcions bàsiques de la conclusió són:

- Tancar el discurs.

- Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge.

- Deixar una bona impressió final en les persones que ens han escoltat.

Cal destacar que la conclusió té un efecte determinant en la fixació de continguts.

Les fórmules de conclusió són:

- Repetir la introducció.

- Resumir els punts principals.

- Invitació a l’acció.

- Anunci d’un esdeveniment futur “guardar-se un as a la màniga”.

- Promesa.

- Apel·lar als sentiments “deixar-se anar”.

- TANCAMENT

I, per acabar, la llengua del discurs expositiu ha de complir els següents requisits:

- Ha de ser neutra, precisa i accessible.

- No influïda per la prosa escrita o tècnica.

- Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.

- Són necessaris l’ús de connectors lògics que cohesionin bé el discurs (perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...)  i marcadors textuals (en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de l’altra...).