Durant tres
classes consecutives de COED ens vam dedicar a recitar poemes de forma
individual.
El poema que vaig
triar per recitar a classe va ser un de Màrius Torres que es titula Els núvols
i és aquest:
Els núvols
Blanc sobre blau, els núvols, pel cel
d’aquests matins
passen sense l’angúnia de cap ànima a
dins...
Matins de març, on sembla que la vida
comenci
i nosaltres tornem, verges en el silenci,
a l’esperança del primer dia del món!
Els núvols fan el cel més blau i més
pregon.
Somnis de l’aigua! Entorn de la seva
peresa,
l’aire els dóna una forma gairebé per
sorpresa,
un límit en l’atzur. Fàcil com la cançó
Del flabiol als llavis, plens de sol, del
pastor,
La seva ombra camina sobre l’aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo,
a la riba,
penso, en veure’ls passar, per quin
caprici els déus
Fan i desfan per sempre meravelles tan
breus...
Màrius Torres
A continuació, os
adjunto un vídeo del meu recital, per a que el pugueu sentir i veure:
Com a reflexió
final, considero que vaig saber controlar bastant bé els nervis, ja que m’ha
anava movent per tota la classe i gesticulant. Aquests aspectes ajuden a
controlar molt els nervis i a sobrepassar-los.
No hay comentarios:
Publicar un comentario