En aquesta classe de GTIC, vam parlar sobre les descàrregues
il·legals i també, sobre la diferència entre copiar i robar.
Seguidament, el professor va projectar un vídeo on
a través de dibuixos animats ens explicava la diferència entre el que és copiar
i el que és robar.
A continuació, podreu veure el vídeo que ens va
posar a classe.
Per tant, tal i com diu aquest vídeo, copiar no és
robar.
Quan nosaltres copiem alguna cosa el que estem
fent és plasmar una mateixa cosa i obtenint dues iguals. En canvi, quan robem una
cosa a una altra persona el que estem fent, automàticament, es deixar a l’altre
sense aquella cosa.
Després d’aquesta explicació, el professor ens va
ensenyar diferents espais webs on podem copiar o descarregar música, vídeo o
fotografies, de forma legal.
Per exemple:
Flickr és un lloc web per a organitzar fotografies digitals que funciona com una xarxa social. La funció que porta a terme Flickr és fer cerques d'imatges per etiquetes, per data i també pel tipus de llicència Creative Commons.
Aquestes fotografies o imatges que té Flickr es poden transmetre a través del correu electrònic.
A part, una altra característica que té aquest espai web és que permet als usuaris registrats triar qui vol que accedeixi a les seves fotos. A més, permet triar la llicència amb que es publiquen aquestes fotografies.
Jamendo va ser fundada al 2005. Es tracta d'una plataforma musical i una comunitat d'àmbit internacional, creada al voltant de la música lliure, on els artistes poden pujar la seva música gratuïtament i el seu públic descarrgar-la sota llicència Creative Commons.
Unes de les seves característiques són:
- Descàrregues d'àlbums sencers.
- Un sistema integrat de recomanació i qualificació d'àlbums.
- Enllaços al llocs oficials dels artistes.
- Etiquetes i ressenyes fetes per la mateixa comunitat.
- ...
SourceForge és un espai web de projectes de programari lliure i rebost de codi. Ofereix un ample rang de serveis per al cicle de vida de desenvolupament de programari.
Wikimedia Commons és un magatzem de contingut multimèdia lliure incloent imatges, àudio i video.
L'idioma principal és l'ànglès, però els usuaris registrats poden configurar les seves preferències d'idioma.
Cal destacar també, que des del 2004 a la Wikimedia Commons no és permès incloure arxius llicenciats sota una llicència que no sigui lliure o no en permeti l'ús comercial.
A part de tot això, ens va ensenyar que significaven el següent símbol:
Aquest simbol vol dir Copyright. Els drets d'autor són una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents la majoria de països per als autors d'obres originals.
Aquesta protecció li dóna al propietari el dret d'autor, on ell pot autoritzar o no als altres una sèrie de aspectes.
Actualment la nostra societat pateix molts casos
de plagi tant a nivell informàtic, artístic o industrial, per tant, en aquesta
classe de GTIC vam parlar sobre el concepte de cultura lliure, programari
lliure i les llicències de Creative Commons.
Tal i com esmenta la Viquipèdia, com a Cultura lliure podria englobar-se tota
aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l’elaboració i difusió
de cultura d’acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure. Són habituals les reflexions al voltant de la propietat
intel·lectual, els drets d’autor, el copyleft o el paper de les xarxes P2P.
Un exemple de cultura lliure és la mateixa
Viquipèdia.
Cal destacar que un llibre molt interessant que
tracta sobre aquest concepte és el de l’advocat americà Lawrence Lessig,
titulat Cultura lliure. De com els grans
mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la
cultura i controlar la creativitat. Tal i com diu la Viquipèdia,aquest home defensa el copyleft com nou
paradigma pel desenvolupament cultural i científic des d’Internet, recolzant-se
en el moviment del programari lliure de Richard Stallman.
Explicació de les llicències de Creative Commons
Aquest símbol rep el nom de Creative Commons. És una organització sense ànim de lucre dedicada
a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d’autor fins al domini públic.
El seu objectiu principal és donar opcions a
aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la
seva obra sota unes condicions determinades.
El professor ens va aclarar que el fet de posar
les nostres obres sota una llicència de Creative
Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, sinó tot
al contrari, és una manera d’exercir-los i per oferir alguns drets a terceres
persones en determinades condicions.
Cal destacar que hi ha un total de sis llicències
Creative Commons per a escollir:
- Reconeixement
(by): Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent-hi una finalitat
comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals
també està permesa sense cap restricció.
- Reconeixement
– NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que
no se’n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb
finalitats comercials.
- Reconeixement
– NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de
l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les
quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
- Reconeixement
– NoComercial – SenseObra Derivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial
de l’obra original ni la generació d’obres derivades.
- Reconeixement
– CompartirIgual (by – sa): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les
possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una
llicència igual a la que regula l’obra original.
- Reconeixement
– SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l’ús comercial de l’obra però no a
la generació d’obres derivades.
A continuació, adjuntaré un link sobre un article
molt interessant del diari El País que parla del CopyLeft i Creative Commons:
Quins passos hem de seguir per a subscriure’s a una llicència Creative
Commons?
El primer pas és entrar a la pàgina web
oficial de Creative Commonsi triar
l’opció de llicències.
Seguidament, s’obrirà una pàgina com la
següent i simplement has d’anar seguint els passos que t’indiquen amb una sèrie
de fletxes.
I després, li dónes a acceptar i ja pots
copiar l’adreça de la teva llicència al teu bloc i automàticament ja et
reconeix la llicència Creative Commons.
Software lliure
El programari
lliure tal i com defineix la Viquipèdia, és el programari que pot ser usat,
estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé
en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes
restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran
aquests drets.
Per a aprofundir més sobre aquest tema vam fer una
lectura a classe de la M.U.D (Mini Unitat Didàctica) sobre aquest tema que hi
ha a l’edu365 i la informació que vaig extreure va ser la següent:
Primer de tot, cal dir que els programes
d’ordinador són seqüències d’instruccions que el processador va llegint,
interpretant i executant, una darrere l’altra.
La feina dels programadors consisteix a escriure
les instruccions que després el processador llegirà i executarà.
El codi font d’una aplicació informàtica està
format per la relació completa d’expressions complexes.
Cal destacar també que perquè el processador sigui
capaç d’entendre les instruccions, cal convertir el codi font en sèries
d’instruccions bàsiques mitjançant la compilació. I com a resultat, tindrem el
codi executable.
Programari
convencional: Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de
programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a
finalitats diferents a les previstes pels seus autors.
La seva classificació és:
- Programari gratuït (freeware): Programes que es
poden fer servir lliurement, sense pagar pel seu ús.
- Programari de prova (shareware): Programes que
es poden provar però que demanen un pagament si se’n vol fer un ús complet i
continuat.
- Programari comercial: Programes que requereixen
un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència comercial.
Programari
de codi obert: ofereix la possibilitat d’accedir al seu codi font. Alhora,
també garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i
difondre’n la versió resultant.
Programari lliure: Es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari.
Tot i això, el programari lliure té quatre
llibertats:
-
Llibertat
d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
-
Llibertat
d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
-
Llibertat
de redistribuir-lo a tercers.
-
Llibertat
d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n benefici tota la
comunitat.
També destacar que el moviment de programari
lliure ha desenvolupat programes tan potents com el navegador Firefox o el
OpenOffice.
I per últim dir que per poder trobar programes
lliures. Un bon repositori de soft lliure el podeu trobar a http://www.softcatala.org/.
Aquí os deixo el link de la petita presentació
d’on he extret aquesta informació:
Avui dia 23 d’octubre, a la classe de GTIC hem comentat el primer capítol
del llibre “Vídeo y eduación” de Joan Ferrés, que prèviament ens ho havíem
llegit a casa.
Aleshores, el professor ens ha anat fent preguntes sobre els diferents
apartats d’aquest primer capítol.
- La tercera onada
En aquest apartat ens explica que l’espècie humana es troba en constant
canvi i que aquest canvi és cada cop més ràpid. Vivim una situació de canvi
sense precedents en l’historia.
- El desfàs de l'escola
Aquí es pretén destacar que els medis de masses que han nascut amb la nova
tecnologia electrònica, les imatges visuals i sonores bombardegen a les noves
generacions amb una contundència sense precedents.
Però l’escola sembla que no es dona compte d’aquesta realitat. En aquest
apartat s’esmenta que la majoria dels professors consideren que es enorme
l’eficàcia dels medis de masses, però que al mateix temps es neguen a
integrar-los a l’escola per a optimitzar
el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- La por al canvi
En aquest apartat ens parla del fet que l’home sempre ha tingut por al
canvi.
I aquesta por al canvi i l’obsessió que molts mestres mostren pel passat
han portat a l’escola a la inadaptació.
- El desfàs en xifres
Aquest desfàs es degut fonamentalment a la por al canvi i que es torna
dramàtic quan es comparen dades sobre el fracàs escolar amb dades sobre
l’eficàcia dels medis de masses.
La capacitat de penetració dels medis de masses es inqüestionable.
Segons l’estudi sobre la
incidència dels medis de masses en els adolescents espanyols que va portar a
terme la Revista Española de Opinión
Pública “El 80% de la informació assimilada pels adolescents de 12 a 15
anys els hi arriba a través dels mitjans de comunicació de masses i de la
interacció social, i només un 20 % a través de l’escola. I aquest fet encara
s’aguditza més perquè d’aquest 20% que l’escola fa arribar al nen només les dos
dècimes parts li seran útils per a la seva futura vida.
En resum, de totes les
informacions que li arriben al nen, l’escola només li assegura un 4% que li
serà útil.
També, en el Congrés de
Psiquiatria Infantil es van presentar uns resultats d’un estudi que es va
realitzar sobre tres mil nens francesos. Els resultats van ser que un 44%
s’estimaven més a la televisió que al seu pare. Un 20% s’estimava a la
televisió que a la seva mare. I només un 36% mostrava preferència afectiva pels
seus pares per sobre de la televisió.
I, per finalitzar, en una enquesta realitzada per el Ministeri de Cultura,
la quarta part dels nens entre els 6 i els 13 anys no posseeixen cap llibre o
conte. El 41% de la població infantil no llegeix mai. Els que ho fan sempre no
arriba ni a un 12%. El 88% declara no
llegir mai diaris i un 64% no mostra cap interès per els revistes. I un 34% ni
tan sol llegeix còmics.
En definitiva, es indiscutible que existeix una dissociació molt gran entre
l’escola i la societat d’avui dia.
- Un nou home
Ens explica que existeix un particular interès sobre el paper que porten a
terme els dos hemisferis cerebrals en l’elaboració del pensament humà i en la
configuració del comportament.
A l’hemisferi esquerre, que és el que controla el costat dret del cos,
radiquen les àrees específiques que esdevenen algunes funcions com la lectura,
l’escriptura, el càlcul, l’aritmètica, la classificació i la lògica. En general
controla les funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció. Cal destacar
també, que és l’hemisferi amb un major grau de sensibilitat visual.
En definitiva, és l’hemisferi intel·lectual, analític, dominant i actiu.
A l’hemisferi dret del
cervell, que controla el costat esquerre del cos, radiquen les àrees
específiques que controlen algunes funcions com el reconeixement immediat dels
rostres, la distinció i el record de les formes, etc. En general controla les
funcions espacials no verbals.
Cal destacar també, que
és l’hemisferi amb un major grau de sensibilitat acústic.
En resum, és l’hemisferi secundari, del repòs, espiritual i receptiu.
- Un nou mètode de conèixer
En aquest apartat McLuhan afirma que els medis de comunicació en diferents
entorns fan que en nosaltres mateixos sorgeixin relacions úniques de percepció
sensorial. I a més, diu que l’extensió de un sentit qualsevol transforma la
nostra manera de pensar i d’actuar, és a dir, la nostra manera de percebre el
món.
En definitiva, l’aparició i l’ús de les noves tecnologies produeix
alteracions en les formes de pensament i d’expressió, és a dir, quan es
modifiquen aquestes prolongacions es modifica l’espècie humana.
- Un nou llenguatge
En aquest apartat ens diu que expressar-se audiovisualment significa
comunicar les intencions en el mateix acte de suscitar emocions.
El llenguatge audiovisual és:
- Barreja
- Llenguatge popular
- Dramatització
- Relació òptima entre fons i figura
- Presència
- Composició per "flashing"
- Encadenament "de mosaic"
- El nen creix absurd
Aquesta expressió pertany a McLuhan on diu que el nen actual creix absurd,
perquè viu en dos mons i cap dels dos li ajuda a créixer.
I Freinet diu que aquest desordre cultura persistirà si les escoles
continuen educant als nens amb instruments i sistemes vàlids fa cinquanta anys,
però desbordats per la tècnica contemporània.
- Una educació en estèreo
Aquesta expressió és d’en P. Babin i M. F. Kouloumdjian, on proposen
unificar i integrar a l’escola en aquesta nova era electrònica.
Es troben a favor de l’educació en estèreo, perquè converteix a l’escola no
en un centre d’ensenyament, sinó d’aprenentatge. Un centre preocupat
exclusivament pel enriquiment en experiències de tot tipus. Consideren que és
l’oportunitat per a què l’alumne elabori un projecte propi de personalitat
mitjançant la integració de totes les seves facultats físiques i psíquiques i a
través de la interrelació constant amb el grup, amb la classe, amb l’escola,
amb la societat en general.
A continuació, os adjunto el link d’aquest llibre per si voleu tenir més
informació sobre aquests apartats:
Després de comentar aquest primer capítol del llibre Vídeo y educación, el professor ens va posar dos vídeos seguits per tal de veure quin ens cridava més l'atenció i quin no tant.
A continuació, os adjunto el primer vídeo que vam veure, titulat "La Breu Història de Catalunya".
I, per acabar, os adjunto el segon vídeo, titulat "Dinner For Two".
Avui, a la classe de COED, hem hagut de portar una petita descripció d'un company o companya de la classe, amb una fotografia i el seu peu de foto corresponent. Per fer la descripció i fer la fotografia hem hagut de tenir presents diferents punts, com per exemple, l'entorn on surt la persona que volíem descriure, el que desitjàvem transmetre amb aquella fotografia i, sobretot, que el peu de foto expressés el que volíem transmetre d'aquella persona.
A continuació, os adjunto la descripció que li he fet a la meva companya Cristina.
He triat per fer una petita
descripció a la meva companya que es diu Cristina o Tina per als amics. És una
noia de dinou anys, el seu horòscop és el lleó i viu a Santa Perpètua de la
Mogoda amb els seus pares i la seva germana petita, que es diu Roser. Actualment,
està intentant trobar feina com a dependenta a una botiga de roba, com per
exemple, Zara o Stradivarius. La Tina és una noia alta, prima, morena i d’ulls
bastant grans i no massa foscos. Els seus cabells són llargs i castanys clars.
La conec des de fa dos
anys, ja que vam fer batxillerat juntes, a l’institut Rovira-Forns, i en
aquests dos anys he pogut observar que és una persona molt amigable, simpàtica,
familiar i la considero molt bona companya. Sempre esta disposada a donar-te un
cop de mà i ajudar-te en qualsevol cosa. És una persona que li agrada sentir-se
estimada i que la gent estigui al seu costat. Tot i això, també té el seu
caràcter. La seva pel·lícula preferida és Avatar.
També puc dir que és una persona molt presumida, ja que li encanten moltíssim els complements. Sempre porta algunes polseretes, collars o anells.
I per acabar, dir que el que més li agrada fer en el seu temps lliure és estar amb les seves amigues, família i la seva parella. A més, considero que és una persona que ho dona tot per les persones que estima i que l’estimen.
"Ser natural i transparent és el millor que hi ha"
Google Reader és un lector de RSS i atom. Permet organitzar
i accedir ràpidament des d'una interfície Web a totes les notícies de les
pàgines configurades en el sistema que suportin.
Es
tracta d’una senzilla eina que permet redireccionar totes les novetats dels
teus webs i blogs favorits a una mateixa pàgina perquè no perdis temps navegant
per la xarxa.
Imatge extreta de Google
Per
això és necessari que aquestes webs tinguin un RSS, un sistema d’alertes que
sol estar assenyalat per la icona ataronjada que pots veure en la part superior
dreta d’aquesta mateixa pàgina.
Una
vegada creat, el Reader recopilarà automàticament tots els continguts que es
vagin publicant. I, a més a més, podràs optar per crear una web pública perquè
tothom pugui tenir accés a la informació que la teva Reader hagi recopilat.
Aquesta informació esta extreta de Google, concretament de la següent pàgina web: https://sites.google.com/site/enricivern123/google-reader
En aquesta classe de COED, la professora en va explicar en que consistia la llengua oral formal i ens va explicar cadascuna de les seves característiques.
Els trets
característics de la llengua oral formal són:
- Trets
contextuals
- Trets textuals
- Trets
lingüístics
· TRETS
CONTEXTUALS (context, espai i temps)
- Caràcter no universal i aprenentatge escolar.
Habilitat i destresa per a persones formades.
- Acústica, efímera i produïda en temps real. Per
tant és oral i dura un moment curt de temps. La elaboració és fa sobre la marxa
tot i haver una preparació prèvia.
- Context compartit, amb una comunicació
relativament unidireccional. Els interlocutors compateixen espai, temps que
permeten la interacció.
· TRETS
TEXTUALS
- Formal i generalment monologada, on només hi ha
l’explicació d’una sola persona.
Monologada à No hi ha interacció verbal però si que hi
ha interacció visual.
Tu ets l’únic responsable del text, és a dir, tu
ets l’autor d’aquell text.
- Informativa, planificada i de tema sovint
especialitzat
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels
llenguatges no verbals, és a dir, els gestos, les mirades, els silencis, les
pauses, les paraules...
· TRETS
LINGÜÍSTICS
- Paper fonamental dels tres suprasegmentals
(melodia del discurs), és a dir, tot el que té a veure amb l’elaboració de la
frase (interrogacions, exclamacions, volum, to, entonació, ritme...). Té a
veure com es situa l’emissor davant del seu públic.
- Ocurrència d’elements díctics, interrogacions,
exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció
sintàctica, etc.
- Correcció normativa i ús de la varietat
estàndard.
Cada cop més a la nostra societat s’estan fent servir, alhora de fer
explicacions o xerrades en públic, els programes de presentacions.
Avui dia existeixen bastants programes d’aquest tipus, com per exemple,
l’Impress, l’opció del Google Drive de crear presentacions de manera on-line,
el Silde Share o Slideboom, entre d’altres.
Però cal esmentar que el més conegut i que més es fa servir, ja sigui per
les seves amplies possibilitats creatives o multimedials, és el Microsoft Power
Point.
Imatge extreta de Google Cal citar també que la primera versió d’aquest programa tan conegut va ser
llançada al 1987 per als ordinadors Apple Macintosh.
Els elements de que consten aquests programes de creació de presentacions
són 6:
- Presentació
- Diapositives
- Objectes
- Accions
- Transicions
- Animacions
En l’àmbit educatiu es pot utilitzar aquestes presentacions per a
transmetre d’una manera ordenada i clara la informació als alumnes o també per
a motivar, interactuar, seduir, emocionar, mostrar, construir, etc.
Si ens centrem en el programa del Power Point, veurem que presenta una
sèrie d’avantatges i d’inconvenients.
Tot i això, el Power Point té un seguit de trets que l’identifiquen amb un
ús concret de les presentacions com una modalitat innovadora. Alguns d’aquests
trets són:
- Presentacions que
treballen en espais i moments que van més enllà de la situació de classe formal.
- Presentacions que cerquen
i provoquen la interacció professor/alumne o alumne/alumne.
- Presentacions que
incorporen elements propis del llenguatge audiovisual com un element més que
ens facilita l’expressió a classe i sobretot el treball referent a actituds,
normes i valors o el treball més encaminat a les emocions.
- Presentacions que
flexibilitzen el discurs de l’educador.
- Presentacions que
faciliten la creació i l’aprenentatge cooperatiu.
- Presentacions que
propicien l’estructuració, la síntesi i la reflexió dels continguts.
- La no limitació de l’ús
del programa PowerPoint a les presentacions i pensar què es tracta d’una bona
eina amb moltes més possibilitat que les de crear i visualitzar diapositives.
- El PowerPoint dóna suport
i potencia les metodologies que conscientment vulguem emprar a classe. No ens
les delimita ni les constreny.
- ...
Per últim, també m’agradaria destacar que en les nostres presentacions que
arribem a fer per a la resta dels alumnes podem fer servir un llorigó, com
element per proposar als alumnes que el trobin i així aconseguir que estiguin
atents i, també interactuar amb ells.
En conclusió, hem de tenir cura de l'objectiu que volem transmetre o ensenyar alhora de realitzar les nostres presentacions.
Tota aquesta informació la he tret del document "Prepara't un powerpoint per a les teves classes però no l'ensenyis als teus alumnes. 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa powerpoint", d'en Jordi Simón.
Os adjunto el link per si voleu fer-li un cop d'ull o tenir més informació:
