Actualment la nostra societat pateix molts casos
de plagi tant a nivell informàtic, artístic o industrial, per tant, en aquesta
classe de GTIC vam parlar sobre el concepte de cultura lliure, programari
lliure i les llicències de Creative Commons.
Tal i com esmenta la Viquipèdia, com a Cultura lliure podria englobar-se tota
aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l’elaboració i difusió
de cultura d’acord amb uns principis de llibertat equiparables als del
programari lliure. Són habituals les reflexions al voltant de la propietat
intel·lectual, els drets d’autor, el copyleft o el paper de les xarxes P2P.
Un exemple de cultura lliure és la mateixa
Viquipèdia.
Cal destacar que un llibre molt interessant que
tracta sobre aquest concepte és el de l’advocat americà Lawrence Lessig,
titulat Cultura lliure. De com els grans
mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la
cultura i controlar la creativitat. Tal i com diu la Viquipèdia, aquest home defensa el copyleft com nou
paradigma pel desenvolupament cultural i científic des d’Internet, recolzant-se
en el moviment del programari lliure de Richard Stallman.
Explicació de les llicències de Creative Commons
Aquest símbol rep el nom de Creative Commons. És una organització sense ànim de lucre dedicada
a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
Ofereix diferents llicències que engloben des del
sistema tradicional de drets d’autor fins al domini públic.
El seu objectiu principal és donar opcions a
aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la
seva obra sota unes condicions determinades.
El professor ens va aclarar que el fet de posar
les nostres obres sota una llicència de Creative
Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, sinó tot
al contrari, és una manera d’exercir-los i per oferir alguns drets a terceres
persones en determinades condicions.
Cal destacar que hi ha un total de sis llicències
Creative Commons per a escollir:
- Reconeixement
(by): Es permet qualsevol explotació de l’obra, incloent-hi una finalitat
comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals
també està permesa sense cap restricció.
- Reconeixement
– NoComercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre que
no se’n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb
finalitats comercials.
- Reconeixement
– NoComercial – CompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un ús comercial de
l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les
quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
- Reconeixement
– NoComercial – SenseObra Derivada (by-nc-nd): No es permet un ús comercial
de l’obra original ni la generació d’obres derivades.
- Reconeixement
– CompartirIgual (by – sa): Es permet l’ús comercial de l’obra i de les
possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una
llicència igual a la que regula l’obra original.
- Reconeixement
– SenseObraDerivada (by-nd): Es permet l’ús comercial de l’obra però no a
la generació d’obres derivades.
A continuació, adjuntaré un link sobre un article
molt interessant del diari El País que parla del CopyLeft i Creative Commons:
Quins passos hem de seguir per a subscriure’s a una llicència Creative
Commons?
El primer pas és entrar a la pàgina web
oficial de Creative Commons i triar
l’opció de llicències.
Seguidament, s’obrirà una pàgina com la
següent i simplement has d’anar seguint els passos que t’indiquen amb una sèrie
de fletxes.
I després, li dónes a acceptar i ja pots
copiar l’adreça de la teva llicència al teu bloc i automàticament ja et
reconeix la llicència Creative Commons.
Software lliure
El programari
lliure tal i com defineix la Viquipèdia, és el programari que pot ser usat,
estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé
en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes
restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran
aquests drets.
Per a aprofundir més sobre aquest tema vam fer una
lectura a classe de la M.U.D (Mini Unitat Didàctica) sobre aquest tema que hi
ha a l’edu365 i la informació que vaig extreure va ser la següent:
Primer de tot, cal dir que els programes
d’ordinador són seqüències d’instruccions que el processador va llegint,
interpretant i executant, una darrere l’altra.
La feina dels programadors consisteix a escriure
les instruccions que després el processador llegirà i executarà.
El codi font d’una aplicació informàtica està
format per la relació completa d’expressions complexes.
Cal destacar també que perquè el processador sigui
capaç d’entendre les instruccions, cal convertir el codi font en sèries
d’instruccions bàsiques mitjançant la compilació. I com a resultat, tindrem el
codi executable.
- Programari convencional: Limita la possibilitat de detectar i corregir errades de programació, de fer-hi modificacions, de traduir-lo o fer-lo servir per a finalitats diferents a les previstes pels seus autors.
La seva classificació és:
- Programari gratuït (freeware): Programes que es
poden fer servir lliurement, sense pagar pel seu ús.
- Programari de prova (shareware): Programes que
es poden provar però que demanen un pagament si se’n vol fer un ús complet i
continuat.
- Programari comercial: Programes que requereixen
un pagament previ per a fer-ne ús i disposar d’una llicència comercial.
- Programari de codi obert: ofereix la possibilitat d’accedir al seu codi font. Alhora, també garanteix el dret a estudiar-lo, modificar-lo, adaptar-lo, recopilar-lo i difondre’n la versió resultant.
- Programari lliure: Es planteja les repercussions ètiques i socials derivades de l'adopció d'un model d'ús determinat i de la creació de programari.
Tot i això, el programari lliure té quatre
llibertats:
-
Llibertat
d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
-
Llibertat
d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
-
Llibertat
de redistribuir-lo a tercers.
-
Llibertat
d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se’n benefici tota la
comunitat.
També destacar que el moviment de programari
lliure ha desenvolupat programes tan potents com el navegador Firefox o el
OpenOffice.
I per últim dir que per poder trobar programes
lliures. Un bon repositori de soft lliure el podeu trobar a http://www.softcatala.org/.
Aquí os deixo el link de la petita presentació
d’on he extret aquesta informació:
Ara os adjuntaré
el vídeo del capítol Programari lliure del programa Bit@bit que es troba a l’Edu3.cat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario