Avui dia 23 d’octubre, a la classe de GTIC hem comentat el primer capítol
del llibre “Vídeo y eduación” de Joan Ferrés, que prèviament ens ho havíem
llegit a casa.
Aleshores, el professor ens ha anat fent preguntes sobre els diferents
apartats d’aquest primer capítol.
- La tercera onada
En aquest apartat ens explica que l’espècie humana es troba en constant
canvi i que aquest canvi és cada cop més ràpid. Vivim una situació de canvi
sense precedents en l’historia.
- El desfàs de l'escola
Aquí es pretén destacar que els medis de masses que han nascut amb la nova
tecnologia electrònica, les imatges visuals i sonores bombardegen a les noves
generacions amb una contundència sense precedents.
Però l’escola sembla que no es dona compte d’aquesta realitat. En aquest
apartat s’esmenta que la majoria dels professors consideren que es enorme
l’eficàcia dels medis de masses, però que al mateix temps es neguen a
integrar-los a l’escola per a optimitzar
el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- La por al canvi
En aquest apartat ens parla del fet que l’home sempre ha tingut por al
canvi.
I aquesta por al canvi i l’obsessió que molts mestres mostren pel passat
han portat a l’escola a la inadaptació.
- El desfàs en xifres
Aquest desfàs es degut fonamentalment a la por al canvi i que es torna
dramàtic quan es comparen dades sobre el fracàs escolar amb dades sobre
l’eficàcia dels medis de masses.
La capacitat de penetració dels medis de masses es inqüestionable.
Segons l’estudi sobre la
incidència dels medis de masses en els adolescents espanyols que va portar a
terme la Revista Española de Opinión
Pública “El 80% de la informació assimilada pels adolescents de 12 a 15
anys els hi arriba a través dels mitjans de comunicació de masses i de la
interacció social, i només un 20 % a través de l’escola. I aquest fet encara
s’aguditza més perquè d’aquest 20% que l’escola fa arribar al nen només les dos
dècimes parts li seran útils per a la seva futura vida.
En resum, de totes les
informacions que li arriben al nen, l’escola només li assegura un 4% que li
serà útil.
També, en el Congrés de
Psiquiatria Infantil es van presentar uns resultats d’un estudi que es va
realitzar sobre tres mil nens francesos. Els resultats van ser que un 44%
s’estimaven més a la televisió que al seu pare. Un 20% s’estimava a la
televisió que a la seva mare. I només un 36% mostrava preferència afectiva pels
seus pares per sobre de la televisió.
I, per finalitzar, en una enquesta realitzada per el Ministeri de Cultura,
la quarta part dels nens entre els 6 i els 13 anys no posseeixen cap llibre o
conte. El 41% de la població infantil no llegeix mai. Els que ho fan sempre no
arriba ni a un 12%. El 88% declara no
llegir mai diaris i un 64% no mostra cap interès per els revistes. I un 34% ni
tan sol llegeix còmics.
En definitiva, es indiscutible que existeix una dissociació molt gran entre
l’escola i la societat d’avui dia.
- Un nou home
Ens explica que existeix un particular interès sobre el paper que porten a
terme els dos hemisferis cerebrals en l’elaboració del pensament humà i en la
configuració del comportament.
A l’hemisferi esquerre, que és el que controla el costat dret del cos,
radiquen les àrees específiques que esdevenen algunes funcions com la lectura,
l’escriptura, el càlcul, l’aritmètica, la classificació i la lògica. En general
controla les funcions lligades al llenguatge i a l’abstracció. Cal destacar
també, que és l’hemisferi amb un major grau de sensibilitat visual.
En definitiva, és l’hemisferi intel·lectual, analític, dominant i actiu.
A l’hemisferi dret del
cervell, que controla el costat esquerre del cos, radiquen les àrees
específiques que controlen algunes funcions com el reconeixement immediat dels
rostres, la distinció i el record de les formes, etc. En general controla les
funcions espacials no verbals.
Cal destacar també, que
és l’hemisferi amb un major grau de sensibilitat acústic.
En resum, és l’hemisferi secundari, del repòs, espiritual i receptiu.
- Un nou mètode de conèixer
En aquest apartat McLuhan afirma que els medis de comunicació en diferents
entorns fan que en nosaltres mateixos sorgeixin relacions úniques de percepció
sensorial. I a més, diu que l’extensió de un sentit qualsevol transforma la
nostra manera de pensar i d’actuar, és a dir, la nostra manera de percebre el
món.
En definitiva, l’aparició i l’ús de les noves tecnologies produeix
alteracions en les formes de pensament i d’expressió, és a dir, quan es
modifiquen aquestes prolongacions es modifica l’espècie humana.
- Un nou llenguatge
En aquest apartat ens diu que expressar-se audiovisualment significa
comunicar les intencions en el mateix acte de suscitar emocions.
El llenguatge audiovisual és:
- Barreja
- Llenguatge popular
- Dramatització
- Relació òptima entre fons i figura
- Presència
- Composició per "flashing"
- Encadenament "de mosaic"
- El nen creix absurd
Aquesta expressió pertany a McLuhan on diu que el nen actual creix absurd,
perquè viu en dos mons i cap dels dos li ajuda a créixer.
I Freinet diu que aquest desordre cultura persistirà si les escoles
continuen educant als nens amb instruments i sistemes vàlids fa cinquanta anys,
però desbordats per la tècnica contemporània.
- Una educació en estèreo
Aquesta expressió és d’en P. Babin i M. F. Kouloumdjian, on proposen
unificar i integrar a l’escola en aquesta nova era electrònica.
Es troben a favor de l’educació en estèreo, perquè converteix a l’escola no
en un centre d’ensenyament, sinó d’aprenentatge. Un centre preocupat
exclusivament pel enriquiment en experiències de tot tipus. Consideren que és
l’oportunitat per a què l’alumne elabori un projecte propi de personalitat
mitjançant la integració de totes les seves facultats físiques i psíquiques i a
través de la interrelació constant amb el grup, amb la classe, amb l’escola,
amb la societat en general.
A continuació, os adjunto el link d’aquest llibre per si voleu tenir més
informació sobre aquests apartats:
Vídeos motivadors
Després de comentar aquest primer capítol del llibre Vídeo y educación, el professor ens va posar dos vídeos seguits per tal de veure quin ens cridava més l'atenció i quin no tant.
A continuació, os adjunto el primer vídeo que vam veure, titulat "La Breu Història de Catalunya".
I, per acabar, os adjunto el segon vídeo, titulat "Dinner For Two".
Aquests vídeos estan extrets de l'espai edu3.cat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario